És un itinerari turístic dividit en 6 etapes que es poden recórrer en 6 dies.

IC7 · Itinerari Complementari 7

Punts d'interès

PATRIMONI Mas les Ferreres

Els elements que més destaquen d’aquesta masia, edificat el segle XI, són la capella consagrada a Sant Felip Neri i les pintures murals que encara s’hi guarden. Aquestes pintures murals dels voltants del 1811 descriuen la preparació de la batalla del Bruc i la resistència als francesos des de Manresa i sembla que foren pintades per un frare cartoixà escapat de la confraria de Montalegre.

Castell de Mura

Avui dia només podem apreciar les restes d'aquest castell documentat per primer cop al 1023. Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí Església del segle X. Una de les poques esglésies vallesanes que permet observar in situ l’evolució arquitectònica amb tècniques de construcció diferents.

Sant Martí

Església dedicada a SantMartí. Edificació que consta de tres naus.

Sant Antoni

Localitzada als afores del casc urbà de Mura, sobre la riera de Nespres. Documentada a l'any 1716, està formada per una sola nau, de planta rectangular i amb una façana coronada per un petit campanar. L'element característic és el porxo frontal aixecada a l'any 1818.

Rellinars

Rellinars és una tranquil•la població drenada per la riera del mateix nom, que es forma a la confluència de les valls de Casajoana i la Saiola per desguassar al Llobregat.La contemplació, a ponent, del característic massís de Montserrat en tota la seva amplitud és un dels atractius d’aquest tranquil poble vallesà.

El sector forestal cobreix dues terceres parts del terme, una bona part del qual forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Rellinars ha esdevingut una població residencial, gràcies als veïnats i les urbanitzacions del Planet –la més poblada–, les Ferreres, el Solell, el Molí, les Codines i el Peu de les Serres, moltes de les quals són a tocar del nucli principal.

A l’estiu, la població depassa el miler d’habitants, que o bé han rehabilitat cases velles o bé han construït xalets. El nucli principal del poble és el del Raval, vora l’aiguabarreig que forma la riera de Rellinars, on al segle passat es bastí l’església parroquial sota l’advocació de sant Pere, a l’indret de coll d’Horta.

Font del Càntir

Curiosa balma dins la qual hi degota, incessant, aquesta font, damunt d’una pica. Un altre dels seus atractius és el fet d’estar situada arran de l’itinerari de barraques de vinya de la Pedra Seca.

Molí del Mig

El Molí del Mig, documentat al 1056, es localitza a 1,5 km del nucli urbà de Mura. Dins d'un marc natural fresc, agradable enquadrat per la riera de Nespres, forma part de les considerades 'primeres indústries' de la pagesia de Mura junt amb tres molins situats al marge de la riera de Nespres. La singularitat d'aquest molí radica en la seva plurifuncionalitat: molí hidràulic de farina, d'oli, de vi i fins i tot es va arribar a utilitzar com a generador d'energia.

Castell de Bocs

Darrere el mas de les Boades, des de gairebé qualsevol punt de Rellinars, es pot observar el roquetar vermellós i arrodonit del Castell de Bosc (662 m) i al seu darrere el Muronell o El Paller de tot l’Any (816 m).

Puig de la Balma

Les balmes són cavitats horitzontals o subhorizontals poc profundes que es troben en roques, com els conglomerats, a causa de la dissolució del ciment i de la matriu. Moltes vegades, l’aigua de la pluja provoca un forat petit que es va engrandint amb el pas del temps.

A Sant Llorenç hi ha moltes balmes força grans que han estat aprofitades per a l’establiment humà, especialment durant l’Edat Mitjana. Se’n diuen balmes obrades, perquè han estat habitades o usades com a corrals i han estat treballades, ja que s’hi han construït tancaments externs, plantes o obertures. L’exemple més atractiu el trobarem finalment al paratge del Puig de la Balma (s. XI).

Si les cases adossades a cavitats rocoses constitueixen una solució arquitectònica original ben representada a l’entorn del massís de Sant Llorenç del Munt i de la serra de l’Obac, el Puig de la Balma és el seu millor exemple.
Un exemple emblemàtic de masia rupícola que, en realitat, consisteix en un mur que tanca la cavitat de la roca des de temps medievals, per habilitar-la com a habitatge, amb les seves dependències.

Inclou una capella (consagrada a Santa Margarida), una exposició i una casa rural excepcional amb bar, restaurant i unes recomanables habitacions. El Puig de la Balma és una parada ecoturística de caràcter obligatori.

Balma de l'Espluga

Les balmes són cavitats horitzontals o subhorizontals poc profundes que es troben en roques, com els conglomerats, a causa de la dissolució del ciment i de la matriu. Moltes vegades, l’aigua de la pluja provoca un forat petit que es va engrandint amb el pas del temps.
A Sant Llorenç hi ha moltes balmes força grans que han estat aprofitades per a l’establiment humà, especialment durant l’Edat Mitjana. Se’n diuen balmes obrades, perquè han estat habitades o usades com a corrals i han estat treballades, ja que s’hi han construït tancaments externs, plantes o obertures.

Balma de la Porquerissa

Les balmes són cavitats horitzontals o subhorizontals poc profundes que es troben en roques, com els conglomerats, a causa de la dissolució del ciment i de la matriu. Moltes vegades, l’aigua de la pluja provoca un forat petit que es va engrandint amb el pas del temps.
A Sant Llorenç hi ha moltes balmes força grans que han estat aprofitades per a l’establiment humà, especialment durant l’Edat Mitjana. Se’n diuen balmes obrades, perquè han estat habitades o usades com a corrals i han estat treballades, ja que s’hi han construït tancaments externs, plantes o obertures.

Balma del Puig Andreu

Les balmes són cavitats horitzontals o subhorizontals poc profundes que es troben en roques, com els conglomerats, a causa de la dissolució del ciment i de la matriu. Moltes vegades, l’aigua de la pluja provoca un forat petit que es va engrandint amb el pas del temps.
A Sant Llorenç hi ha moltes balmes força grans que han estat aprofitades per a l’establiment humà, especialment durant l’Edat Mitjana. Se’n diuen balmes obrades, perquè han estat habitades o usades com a corrals i han estat treballades, ja que s’hi han construït tancaments externs, plantes o obertures.

Balma dels Venedors

Les balmes són cavitats horitzontals o subhorizontals poc profundes que es troben en roques, com els conglomerats, a causa de la dissolució del ciment i de la matriu.Moltes vegades, l’aigua de la pluja provoca un forat petit que es va engrandint amb el pas del temps.
A Sant Llorenç hi ha moltes balmes força grans que han estat aprofitades per a l’establiment humà, especialment durant l’Edat Mitjana. Se’n diuen balmes obrades, perquè han estat habitades o usades com a corrals i han estat treballades, ja que s’hi han construït tancaments externs, plantes o obertures.

Castellsapera

Turó més alt de la Serra de l’Obac 940 m.

Coves de Mura

Els trets característics del relleu que envolta al municipi de Mura, junt amb el rocam i la vegetació de la zona fan possible que l'aigua erosionés aquest paisatge donant lloc a balmes, coves i formacions curioses que fan volar la imaginació.

Les Coves de Mura, a uns 4.800m del Centre d'Interpretació de Mura, són un exemple ben clar de tot aquest procés. Descobertes a mitjans del s.XIX, es componen d'una sola galeria d'uns 200 metres de fondària. Cal demanar la clau al Centre d'Interpretació de Mura.

Forn de calç de les cantalleres

Un forn de calç és una construcció vertical, de planta circular i forma cilíndrica necessària per transformar, a través d’un complex procés químic, la pedra calcària en calç viva. L’obtenció de la calç es feia a partir de la cocció de roques calcàries a temperatures que oscil•laven entre 800º i 1200ºC.

La calç tenia diverses aplicacions: ensulfatar la vinya, ciment de construcció, desinfecció de corrals o cisternes, emblanquinar i pintar. La varietat d’aplicacions convertien la calç en un producte d’ús extens i expliquen la multitud de forns que trobem a Catalunya.

Hospital de Sang

Aquest amagatall natural era refugi del Carlins on hi portaven tots els seus ferits de guerra, al seu costat encara ara hi ha una mina d'aigua que en aquell temps omplia un petit dipòsit artificial. Al tenir aigua a prop tant sols calia bastir-los amb menjar i medicaments.

Paller de tot l'any

Darrere el mas de les Boades, des de gairebé qualsevol punt de Rellinars, es pot observar el roquetar vermellós i arrodonit del Castell de Bosc (662 m) i al seu darrere el Muronell o El Paller de tot l’Any (816 m).

El Casot

A la serra Gallina, al davant de Casajoana, hi ha unes enigmàtiques restes ciclòpies, circulars, amb parets de més de tres metres d’amplada en alguns llocs, que semblen formar la base d’una torre de guaita o bé d’un castrum medieval. Segons les llegendes populars, el Casot fou un antic convent de monges de Pedralbes i això l’ha convertit en un mite de l’imaginari rellinassenc.

Camí Ral

A Catalunya, els camins rals eren rutes mantingudes, afavorides i emparades per la Corona. Les poblacions i masoveries per on passaven gaudien de certs privilegis i exempcions. Eren les rutes del comerç d’antany, per les quals circulaven rècules de mules, quincallaires, bandits i els tradicionals traginers. Aquest antic camí tingué gran consideració i ús per traslladar-se des de Barcelona i sobretot des de Terrassa a Montserrat, unia les comarques de la Catalunya central amb Barcelona i el seu port marítim.

N’existeixen referències documentals al•lusives almenys des del segle XIV. A part dels pelegrins que hi transitaven, fou ruta de pas demonarques i grans personalitats històriques.
Aquest camí, construït en successius moments històrics per presos i treballadors forçats, aglutinava bona part del comerç i els transports a la zona. Al llarg del trajecte hi havia fondes i posades on els viatgers i els animals podien descansar, alimentar-se i recuperar forces, i on murris i brivalls es barrejaven amb comerciants, militars i aventurers.

En aquest camí neix la llegenda del bandoler Capablanca. Es diu que quan veia venir una víctima, estenia la seva capa al terra i enfilat a un arbre obligava el viatger a dipositar els objectes de valor sobre la capa si no volia deixar-hi la pell.

Al s. XVIII, la construcció d’un nou camí que unia Manresa amb la carretera Barcelona-Madrid per Can Maçana, així com la posterior inauguració del ferrocarril entre Terrassa i Manresa l’any 1850, van suposar el final comercial de l’antic camí ral, que va anar transformant-se poc a poc en un oblidat camí de pagès que en l’actualitat ha tornat a ressorgir com un esplèndid itinerari ecoturístic.
Entitats promotores
               
En col·laboració amb: